Caigut del cel

Qualsevol cinèfil sap que si tens alguna mena de problema amb la màfia pots despertar-te amb el cap d'un cavall al llit, o que si vas passejant pel bosc pots trobar-te una orella humana tallada, o inclòs que al bel mig d'un incendi et pot caure del cel el cadàver d'un submarinista. Aquestes son situacions que, normalment, només passen a las películes. Normalment. Per que ahir, encara que pugui semblar increïble, vaig ser el protagonista involuntari d'una barreja d'aquestes tres situacions.

Estava a la feina i vaig aprofitar un descans per sortir a prendre l'aire a l'escala d'emergència. Estava xerrant tranquil.lament amb D. quan, de sobte, vam veure alguna cosa que queia del cel i xocava amb el terra amb un soroll sec, com d'ossos trencats. Allò va impactar amb contundència al mig d'un tram d'escala i va anar a parar un parell d'esgraons més enllà.

D. i jo vam quedar parats mirant allò que semblava un cor i vam aixecar la vista al cel. De seguida vam deduir que devia haver estat una gavina que l'havia deixat caure en ple vol. Em vaig apropar amb certa precaució, per si a la gavina decidia recuperar el seu àpat, i vaig descobrir que allò que en principi m'havia semblat un cor en realitat era un cap de conill pelat. Aggghhh!!! Quin mal rotllo!!!A dia d'avui encara no tinc clar com interpretar-ho: si com una mena d'advertència de l'empresa per que deixem de sortir a fumar, com una invitació per entrar al món oníric de David Lynch, o simplement com una d'aquelles coses extraordinàries que de vegades passen i trenquen la monotonia de las nostres vides.
_